imprimir

Newsletter núm.14 - Març de 2011

 
 

ELS SOCIS SOU DINAMITZADORS DE ‘EL CLUB’

CALENDARI DE TROBADES DE 'EL CLUB'

Estem contents de comunicar-vos que durant el darrer mes de febrer hem rebut trenta sol·licituds de persones interessades en fer-se socis de ‘EL CLUB DE FAMÍLIES EMPRESÀRIES’.

La procedència dels socis és d’arreu de Catalunya, i això dificulta que molts de vosaltres pugueu assistir a les Jornades de debat que anem realitzant periòdicament.

Amb alguns socis, només ens podem saludar personalment quan organitzem una Jornada en alguna Associació Empresarial o Cambra de Comerç de la vostra població. Com sabeu durant l’any passat hem realitzat un total de 23 sessions per tot el territori català.

La nostra voluntat per al 2011 és la de continuar amb aquesta dinàmica i per això volem demanar-vos a vosaltres els socis i també a aquells que encara no ho sou, que ens faciliteu dades de contacte amb Associacions Empresarials i Institucions de la vostra comarca que puguin acollir als socis de ‘EL CLUB’ en alguna d’aquestes Jornades Debat.

Faciliteu-nos aquesta informació a elclub@familiaempresaria.com o bé per telèfon 934873737 – 636661705.

ESMORZARS EN FAMÍLIA EMPRESÀRIA

Aquesta nova modalitat de reflexió que anomenem ESMORZARS EN FAMÍLIA EMPRESÀRIA, està gaudint de molt bona acollida per les famílies empresàries.

Els ESMORZARS EN FAMÍLIA EMPRESÀRIA és exclusiu per a cada família empresària i està pensat perquè hi pugueu parlar de les vostres inquietuds i exposar de manera oberta aquells temes que més us preocupen com a família empresària, com poden ser el relleu generacional, els acords de família, els conflictes en les relacions i els problemes econòmics que posen en perill la supervivència de les vostres empreses familiars i a vegades la relació entre pares, fills, germans i socis.

Té una durada de tres a quatre hores i és individualitzat per a cada família empresària.

Podeu participar-hi aquells membres que ho desitgeu (ja sigui una sola persona, dues, tres o tota la família empresària), acompanyats pels experts consultors Joan Alfons Torrent i Mercè Dedeu.

 

Es pot escollir la modalitat de matí o tarda, fins i tot en dissabtes, a la seu de Barcelona, a la de Collbató, o si ho preferiu a casa vostra.

Reserveu la data del vostre esmorzar al preu especial de 180 euros, trucant al 934873838 o bé per correu electrònic a elclub@familiaempresaria.com.

Estem convençuts que, encara, tenim temps, per planificar el relleu, encara és aviat! Fer un Acord Familiar, un protocol, sí però més endavant... mentrestant es fa el que jo crec que és el millor per a tots!

Tantes i tantes vegades hem escoltat com empresaris de pime familiar feien aquestes reflexions amb el convenciment de que el temps jugava al seu favor i de que tenien la situació controlada.

Si bé és cert que la decisió d’esperar a alguns empresaris els acaba funcionant, per altres representa perdre l’oportunitat de deixar la situació endreçada, de planificar, d’ensenyar i de compartir amb els seus descendents un temps de lideratge en la gestió i en el govern de la seva pime familiar.

Així veiem, tot sovint, com dones que no havien participat mai en les decisions empresarials, han de començar a fer-ho després de que el seu marit hagi patit un accident o malaltia greus. Freqüentment són mares amb fills en disposició de fer-se càrrec de la pime familiar, però que no es posen d’acord amb els seus germans en el model de gestió, en a qui li correspon el lideratge, en com es prendran les decisions. Dones que han de fer de mediadores entre els seus fills, mentre lluiten contra rellotge perquè la complicada situació familiar no acabi amb la seva empresa.

Aquesta sessió va dirigida tant a les famílies que es troben en una situació semblant, com a aquelles famílies que volen preveure no trobar-s’hi en un futur. A tots i totes els que tingueu ganes d’aprofundir en aquest tema, perquè vulgueu preservar el futur o bé perquè esteu en una situació complicada amb els vostres socis – parents, us convidem a la Jornada debat que tindrà lloc el proper:

7 d'abril de 2011 a les 19h

A les 7 de la tarda a la seu de Barcelona, carrer Aragó, núm. 186 – 1r 2a. En finalitzar la jornada es servirà una copa de cava, a fi de generar comunicació i networking entre els socis.

Orientarem la jornada cap al debat, on els protagonistes més que mai, sereu vosaltres. A través del cas d’una família empresària, s’obrirà el debat sobre aquells aspectes rellevants que han influït en el desenvolupament dels fets, quines pautes han portat a la família cap a aquella situació, quins mecanismes es podien haver aplicat per canviar la situació, què es pot fer en el punt on es troben, ...

QUAN LA SUCCESSIÓ

S’HA DE FER FORÇADA

Ja podeu confirmar la vostra assistència a la propera sessió de debat prement l'enllaç que hi ha a continuació o des de la pàgina web de 'EL CLUB' www.familiaempresaria.com en l'apartat Activitats - Calendari de trobades.

US HI ESPEREM A TOTS I A TOTES!

Quan jo no hi sigui... QUÈ PASSARÀ?

L'ARTICLE

La darrera Jornada de ‘EL CLUB’, del passat mes de febrer, va girar al voltant d’un tema que, tard o d’hora, es plantegen la majoria d’empresaris familiars: quan ells ja no hi siguin, què passarà a la seva empresa familiar?, com afectarà a la relació entre els fills?, què poden fer ara per tenir cura del futur?

Per iniciar el debat vàrem llegir un cas pràctic, que us reproduïm al final d’aquest article, que il·lustra una situació aparentment absenta de conflicte, alhora que ens deixa entreveure les escletxes per on aquest pot sorgir en un futur.

És el què en diem conflicte latent, no s’ha manifestat, alguns dels protagonistes estan convençuts que no n’hi haurà mai, mentre que d’altres no hi confien tant. En situacions de conflicte latent, poden passar dues coses, una que la pròpia situació treballada amb mètode i rigor per instaurar un determinat ordre i establir una comunicació activa i valenta porti a que aquest conflicte latent es fongui i desaparegui; l’altra la més desafortunada que no es vulgui veure el perill d’allò que encara no s’ha manifestat, es negui la seva existència i amb el temps empitjori per acabar explotant perillosament amb poca possibilitat de fer-li front amb garantia d’èxit.

Pensar que un empresari no hi sigui en un futur, ens porta a analitzar-ne els diferents motius, un dels quals és la jubilació, la real, és a dir haver cedit completament als fills la gestió de l’empresa. Quan un empresari familiar es jubila de debò, té una altra manera de continuar vinculat a l’empresa, sent-ne conseller juntament amb els seus fills i professionals externs, com indica el bon decàleg de l’empresa familiar. Aquesta nova vinculació, permet que els fills puguin liderar el dia a dia de l’empresa, sense interferències, alhora que s’implanta un adequat control de la gestió de l’empresa familiar i un lideratge estratègic de manera col·legiada amb la participació activa de l’empresari sènior.

Està clar que hi ha altres raons que impedeixen al pare ser-hi. La característica que aquestes tenen en comú és la dificultat de controlar el moment de la seva aparició. Ens referim a malalties, accidents i fins i tot hem vist com alguns fills intenten apartar de l’empresa, d’una manera dràstica i poc elegant, als seus pares. Ja que és pràcticament impossible saber si aquestes circumstàncies ens trasbalsaran a nosaltres, el més assenyat és treballar de manera preventiva.

En realitat es tracta de planificar un bon relleu generacional que sigui un procés, l'inici del qual es produeixi en el moment adequat i tingui en compte a tots els protagonistes d’ambdues generacions, des de les seves diferents perspectives, contemplant visions contraposades, contemplant les competències de cada persona i les necessitats de l’empresa.

L’objectiu final de tot procés de relleu generacional ha de ser la continuïtat amb èxit del projecte empresarial i l’harmonia en les relacions familiars. Només ho aconseguirem amb un procés en el qual puguem gestionar les expectatives de tots els protagonistes.
El relleu generacional s’ha de planificar tant si volem prevenir que es manifestin possibles conflictes latents, com en el cas que l’harmonia imperi. Perquè l’envelliment és un procés vital natural, també els nostres fills cada dia tenen un dia més i ens cal identificar quan ha arribat el moment madur per a tots i afrontar-lo amb la suficient maduresa, professionalitat i sentit comú, si no volem que la nostra competència aprofiti la feblesa d’intentar perpetuar un determinat model.

Estem parlant de relleu en la gestió quan fem referència al lideratge del dia a dia, també hem esmentat l’àmbit del govern amb la creació del consell d’administració, tanmateix la successió quedarà incomplerta si no tenim en compte la transmissió de la propietat.

Sabem que encetar el tema de la propietat és polèmic, quan ho fem solen aparèixer exemples de lo malament que els hi va anar a aquells empresaris veïns que ho van fer o bé de les consignes rebudes per part de competents advocats de confiança en contra de cedir cap propietat en vida. Arguments, tots ells certs, però fora de context.

En una bona planificació de la successió d’una pime familiar, el tema de la propietat s’ha de contemplar tan acuradament com qualsevol altre de gestió o de govern. Tota pime familiar ha de tenir en cada moment la millor propietat que li garanteixi la seva continuïtat. Si quan a un fill/a li donem la gestió i el govern de l’empresa, l’acompanyem de transmissió d’una part de la propietat, mostrarem més coherència (responsabilitat / confiança).

Si creiem que ens hem de reservar la majoria, fem-ho! Si veiem que els fills encara no estan en condició de rebre aquesta propietat, planifiquem amb ells quan serà el moment i què han de fer per ser-ne mereixedors, però fem-ho! El que hem de deixar de fer és pensar que aquest és un tema a banda del relleu generacional i que no cal parlar-ne, ni planificar-lo. Recordeu estem parlant de la propietat de la pime, no pas del patrimoni familiar.

L’eina que possibilitarà fer aquest procés serà una màxima comunicació entre els membres de la família empresària, que existeixi un Consell de Família convençut que l'única manera de preservar empresa i família és consensuant i planificant, fent el seu Full de Ruta: l’Acord Familiar.

torrentidedeu

CONSELLERS DE LA FAMÍLIA EMPRESÀRIA

CAS PRÀCTIC:   Quan jo no hi sigui... QUÈ PASSARÀ?

EL MATERIAL

Per mitjà del següent cas iniciarem un debat que ens portarà a tractar aspectes rellevants a tenir en compte a l’hora de planificar el relleu generacional a les Empreses Familiars, aquest exposa les reflexions de cadascun dels sis membres d’una família empresària en una situació gens allunyada de la realitat:

GENOGRAMA DE LA FAMÍLIA EMPRESÀRIA

REFLEXIONS DEL FUNDADOR D’UNA PIME FAMILIAR

Em dic Eduard i vaig fundar la meva empresa ara fa prop de quaranta cinc anys. El meu pare em va ajudar a tirar-la endavant i em va donar el suport que jo necessitava per fer realitat el meu somni empresarial.

En ocasions he hagut de prendre decisions dures, i no ho dec haver fet tan malament quan en el 2011 l’empresa continua i té perspectives d’un llarg futur si se la continua gestionant bé, si som capaços de prendre decisions amb agilitat i sense por.

Tinc dues filles i dos fills. Laura, la gran és metgessa, té 40 anys. Els dos nois, en Carles de 38 i l’Àlex de 36 anys, van entrar a treballar a l’empresa quan van acabar els estudis. Me’n refio, estan ben preparats. Mireia, la petita que té 34 anys també hi treballa, però no hi està massa implicada, fa d’administrativa, ella va estudiar Belles Arts.

Estic satisfet que als meus 69 anys, cada dia em llevo amb la mateixa il·lusió de sempre, amb ganes d’anar a treballar. Estic orgullós de continuar prenent les decisions amb ells. Un elevat grau de respecte fa que ens entenguem i que no discutim.

Estic segur que quan l’empresa sigui d’ells, vull dir d’en Carles i de l’Àlex, quan jo no hi sigui tot anirà bé!

REFLEXIONS D’EN CARLES

Tinc 38 anys, una feina segura a l’empresa del meu pare, a la nostra empresa, la que un dia també serà meva i que compartiré amb el meu germà i no sé si amb les meves germanes. És que a casa no se’n parla d’aquestes coses.

Quan vaig acabar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses, el meu pare em va assignar un horari i un sou, i no tenia unes funcions i responsabilitats assignades. Això va ser una oportunitat per a mi perquè vaig poder aprendre, tenir el camp lliure, però a l’hora em va costar molt fer-me un lloc i sobretot que a l’empresa em respectessin sense veure’m com el fill de l’amo.

És que el meu pare, és tot un empresari que ha fet la seva feina molt ben feta i això fa molta ombra. Però a mi em queden moltes preguntes sense resposta, quan ell no hi sigui com portarem l’empresa el meu germà i jo? Perquè ben avinguts ho estem, però l’última paraula encara la té el meu pare...

A vegades penso que quan ell no hi sigui, al meu germà i a mi ens pot costar posar-nos d’acord. Això no em fa sentir massa bé, vull dir pensar en quan el meu pare no hi sigui. Perquè jubilar-se ja ho ha fet però res no ha canviat. Potser nosaltres hem de créixer professionalment, però no ens deixa, no ens ensenya a fer-ho!

Tinc uns amics empresaris de la meva edat que el seu pare ha fet un relleu generacional i continua participant en el govern de l’empresa, però els ha deixat la gestió completament als fills. Em sembla fantàstic!

Què passarà quan el meu pare no hi sigui...?

REFLEXIONS DE L’ÀLEX

Sóc Enginyer Industrial, tinc 36 anys i treballo a l’empresa familiar junt amb el meu germà i el nostre pare. Bé la germana petita també hi és, però només hi treballa, no participa en la gestió.

A casa ens respectem molt, però potser confonem aquest respecte i no parlem d’algunes qüestions que ens preocupen als fills. Amb el meu germà sí que hem parlat, però no passa d’aquí, no arribem mai a poder-ho transmetre al pare.

Nosaltres voldríem fer canvis a l’empresa, canvis sobretot en la presa de decisions, canvis que el nostre pare considera innecessaris perquè creu que les decisions ja les estem prenent conjuntament, però en realitat ell sempre té l’última paraula i això vol dir que sempre es fa el que ell vol.

No sé què passarà quan el pare no hi sigui, no sé qui tindrà l’última paraula si en Carles i jo no ens posem d’acord! És que no estem aprenent a consensuar, si acabem nosaltres dos sols a l’empresa i divergim en un tema, què es farà?

Jo no tinc clar què passarà quan el meu pare no hi sigui...

REFLEXIONS DE LA MIREIA

Em dic Mireia, tinc 34 anys i treballo a l’empresa familiar, hi faig una feina que no m’acaba d’agradar, però que em permet guanyar-me la vida força bé.

Tinc molts dubtes de futur que ahir parlava amb la mare. Jo no sé si seré propietària de l’empresa, tot i que m’agradaria a l’hora de repartiment de beneficis, no sé quines obligacions tindria. Però hi ha una cosa que em preocupa molt, ara tinc un bon sou, faig el meu horari i la meva feina, però els meus germans són diferents, ells són més, com ho diria..., més empresaris! Si acaben sent-ne els propietaris, tindré sempre el sou assegurat?, perquè a vegades veig que volen fer canvis i el pare els frena, però..... quan el meu pare no hi sigui... què passarà?

REFLEXIONS DE LA MARE

Em dic Montserrat, estic casada amb l'Eduard i tenim quatre fills. El meu marit és empresari de tota la vida i s’ha dedicat en cos i ànima a l’empresa. Ara hi treballen els tres petits, perquè la gran és metgessa.

Estic preocupada perquè el meu marit s’ha jubilat, però no ha canviat res, continua a l’empresa com abans de fer-ho i els nois ja són grans, ja es podrien espavilar sols. Però l'Eduard si es queda a casa és home mort. Fins ara estava tranquil·la perquè ells s’ho anaven resolent, a casa no s’ha parlat mai del taller.

Però ahir em va preocupar la Mireia que em preguntava què passarà amb ella quan els seus germans siguin els qui portin l’empresa.
Jo penso que tenim quatre fills i que a tots quatre els estimem igual, per tant no sé com s’ha de fer, però crec que s’ha de vetllar perquè la nena tingui sempre la feina segura. I a la Laura què li deixarem?

Si jo, Déu no ho vulgui, em quedés vídua, no em veig capaç d’arreglar-ho si no ho ha fet l'Eduard en vida!

Quan l'Eduard no hi sigui... No sé què pot passar!

REFLEXIONS DE LA LAURA

Em dic Laura i sóc la filla gran de l'Eduard i la Montse.

Aquest matí he parlat amb la mare perquè està preocupada per com seran repartides en un futur les accions de l’empresa. Jo no en vull saber res de l’empresa, els meus pares tenen altres béns immobles amb els quals em poden compensar. Ja li he dit a la mare! De tota manera, des de fora, vull dir no treballant-hi, veig que el pare no ho està deixant massa planificat i entre els meus germans això pot ser un embolic.

Espero que no passi res quan el meu pare no hi sigui...

torrentidedeu

CONSELLERS DE LA FAMÍLIA EMPRESÀRIA

 
 

EL CLUB DE FAMÍLIES EMPRESÀRIES - torrentidedeu consultors, sl - c. Aragó, 186, 1r 2a - 08011 Barcelona - 93 4873838 - elclub@familiaempresaria.com